• modules/mod_lv_enhanced_image_slider/images/demo/Capacalera_nova.jpg
  • modules/mod_lv_enhanced_image_slider/images/demo/foto_muntanyes.jpg
  • modules/mod_lv_enhanced_image_slider/images/demo/ies_aeria.jpg
  • modules/mod_lv_enhanced_image_slider/images/demo/Foto_IES_fons.png
  • modules/mod_lv_enhanced_image_slider/images/demo/aps_logo_gros.png

   

 XESTIB

  

   

   

   
   

Qui hi ha en línia?  

Hi ha 143 convidats/des i cap membre en línia

   

Visites  

3748500
Avui
Ahir
Aquesta setmana
Darrera setmana
Aquest mes
Darrer mes
Tot
280
1210
280
3739677
20566
49418
3748500

17-12-2018 04:06
   

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L'IES GUILLEM COLOM CASASNOVAS DE SÓLLER

 

Índex :

1. ESTUDI PREVI.

2. MARC LEGAL.

3. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ .

4. OBJECTIUS .

5. AVALUACIÓ.

 

1.- Estudi previ.

a) Història del Centre.

  • El mes d’octubre de 1975 es crea el Col·legi Municipal Homologat de Batxillerat “ Guillem Colom Casasnovas”.

  • L’any 1978 s’inaugura l’IFP “Joan Miró”.

  • L’any 1983 el CMH “ Guillem Colom Casasnovas” passa a cohabitar amb l’IFP.

  • L’any 1987 es crea l’Institut de Batxillerat de Sóller, que posteriorment adoptarà el nom d’Institut “ Guillem Colom Casasnovas”.

  • Amb l’entrada de la LOGSE, els dos Instituts s’unifiquen i sota el nom del científic solleric, o sigui “Institut Guillem Colom Casasnovas”.

  • A partir del curs 1993-1994 s’implanta de manera experimental l’ESO, amb la qual cosa l’Institut passa a dir-se definitivament IES “Guillem Colom Casasnovas”.

b) Procedència de l’alumnat.

L’alumnat de l’IES “ Guillem Colom Casasnovas procedeix de Bunyola, Deià, Fornalutx i Sóller.

Pel que fa a l’alumnat de Bunyola vénen del Col·legi Públic “ Mestre Colom “, el qual realitza tot l’ensenyament en llengua catalana, per tant és un alumnat del tot normalitzat.

L’alumnat de Deià ve del Col·legi Públic “ Robert Graves” pioner en l’ensenyament en llengua catalana.

L’alumnat de Sóller es reparteix en dos punts d’arribada:

  • 1r. ESO : Provenen dels Col·legis Públics “ Es Puig” i “ Es Fossaret” que fan l’ensenyament en català.

  • Batxillerat i cicles formatius : Alumnat provinent dels Col·legis Concertats “ Sant Vicenç de Paül “ ( un dels pioners en l’ensenyament en llengua catalana ) i “Sagrats Cors “ qui també realitza el seu ensenyament en català. Evidentment aquest alumnat ha cursat els seus estudis en la nostra llengua, per tant ens arriben amb domini de la mateixa.

D’altra banda cal esmentar l’arribada d’alumnat forà, especialment sud-americà i alguns magrebins. Abans els alumnes que arribaven eren procedents de la Unió Europea, amb unes característiques socials i econòmiques diferents. La majoria dels alumnes comunitaris d’antuvi i actuals han cursat tota o part de la Primària als col·legis  esmentats  i no tenen problemes d’adaptació.

Des de fa uns anys l’arribada d’alumnes d’incorporació tardana s’ha vist incrementada. Això ha fet que l’IES creàs les aules de PALIC per tal de donar cabuda a aquests alumnes mentre van adquirint les competències lingüístiques bàsiques per poder incorporar-se a les aules de referència. Molts d’ells romanen com a màxim dos cursos a les aules de PALIC.

Procedència de l’alumnat d’incorporació  tardana adscrit a PALIC durant els darrers cursos:

 

04/05

05/06

06/07

07/08

08/09

09/

10

10/

11

11/

12

01/12/13

Argentina

1

2

2

1

0

   

1

1

Bolívia

2

3

0

0

0

       

Brasil

1

2

3

2

4

1

 

1

1

Colòmbia

1

1

1

1

8

3

2

1

 

Cuba

1

0

1

0

1

     

1

Equador

0

0

0

1

1

 

1

   

Marroc

0

1

2

0

1

1

   

1

Perú

1

0

0

0

0

       

República Dominicana

0

0

0

0

2

2

     

Veneçuela

1

0

1

0

0

       

Uruguai

2

4

3

6

4

 

1

1

 

USA/EEUU

0

1

2

1

1

       

Xile

1

0

0

0

0

       

Xina

2

0

0

0

0

 

1

   

Alemanya

1

0

0

2

2

       

Bulgària

0

0

0

0

1

1

1

   

Gran Bretanya

0

1

0

0

0

       

Romania

0

2

0

1

0

   

1

1

Huelva

           

1

1

 

Costa de Marfil

           

1

   

c) Sociològicament parlant, podem fer les següents constatacions:

1. De l’alumnat.

  • La totalitat, un 100%, entén el castellà i el català.

  • S’expressen en català habitualment un 80 %.

  • S’expressen en castellà habitualment un 15 %.

  • S’expressen en ambdues llengües habitualmet un 5%.

2. Del Professorat.

En l’actualitat el 100% del professorat entén català i la totalitat del Departaments Didàctics poden fer i fan ensenyament en català i també es manifesten predisposats a utilitzar el material en català. Excepció en són les llengües estrangeres i castellà.

És significatiu que una part del professorat,sense adonar-se, en adreçar-se a l’alumnat provinent de PALIC  ho fan en castellà.

3. Del Personal No Docent.

No hi ha cap problema ni manca de disposició per part de la totalitat del PAS. També una gran part es dirigeix gairebé sempre al alumnes de PALIC en castellà.

4. De les instal·lacions.

La retolació interior del centre és totalment en català i també la del bar, on la llista de preus era bilingüe però ara ja no ho és.A més, el personal del bar entén i parla català.

5. De les relacions administratives.

  • La informació als pares i als alumnes és totalment en català.

  • Les relacions administratives amb l’exterior són en català, excepte en aquells casos que vagin adreçades a territoris de parla no catalana.

  • La relació dels tutors amb els pares no cataloparlants , personal o via telefònica, es fan en català, però si es demana per part dels pares es passa al castellà i, fins i tot, a la llengua que sigui si es domina.

6. Relació PLC i llengües estrangeres.

Per tradició i lligam amb França,a Sóller el francès s’havia erigit en una llengua de pes important. Actualment no hi ha demanda d’ensenyament de francès com a primera llengua estrangera. S’ensenya però com a segona llengua estrangera.

Pel que fa a l’ESO el francès és una optativa més entre les que s’ofereixen. Pel que fa a Batxillerat també s’ofereix, si bé el nombre d’alumnes sol ésser reduït. De les escoles concertades que arriben alumnes per fer Batxillerat una imparteix francès i l’altra alemany. Per tant caldria pensar en un futur en la possibilitat d’introduir l’alemany com a llengua estrangera.

2.- MARC LEGAL

NORMATIVA APLICABLE

Ús de la llengua

  • LLEI 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOCAIB 20/05/86 n. 15).

  • DECRET 100/1990, de 29 de novembre que regula l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la CAIB (BOCAIB 18/12/90 n.154).

  • DECRET 92/1997, de 4 de juliol de 1997, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (BOCAIB 17/07/97 n. 89).

  • ORDRE del conseller d’Educació i Cultura de 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOCAIB 26/05/98 n. 69).

  • ORDRE del Conseller d’Educació i Cultura de dia 14 de juny de 2002, per la qual cosa es regula l’elaboració i execució del programa d’acolliment lingüístic i cultural adreçat a l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu de les Illes Balears que cursa estudis als instituts d’educació secundària (BOIB 04/07/02 n. 80).

Organització

  • DECRET 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el  reglament orgànic dels instituts d’educació secundària (BOIB 05/10/02 n. 120).

  • DECRET 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB 14/06/2008 núm. 83)

  • RESOLUCIÓ de la consellera d’Educació i Cultura, de convocatòria per a la implantació de Seccions Europees en els centres educatius de les Illes Balears, sostinguts amb fons públics, per al curs 2009-2010 núm. 38 ).

Currículum

  • DECRET 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB 02/07/2008 núm. 92 EXT.).

  • DECRET 82/2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB 01/08/2008 núm.107

3. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ.

3.1. Organització dels usos lingüístics

3.1.1. Llengua del centre.

Els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general estan en català. S’intenta que els que pengen l’alumnat també hi estiguin.

3.1.2. Documents del centre.

Els documents de centre: PEC (i PLC), ROF, i PGA, amb els continguts i referents de la llengua catalana, reflecteixen  la vida del centre, es revisen i actualitzen periòdicament, i es procura que tot el professorat els conegui i es tenguin  en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven.

3.1.3. Ús no sexista del llenguatge.

El centre, així com exposen al seu PEC, han d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb l’alumnat perquè pugui superar tota mena d’estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat.

3.1.4. Comunicació externa.

L’IES  empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions públiques de les Illes Balears, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.

3.1.5. Llengua de relació amb les famílies.

El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús.

3.1.6. Activitats extraescolars.

El centre preveu de manera efectiva que, en l’organització i la realització d’activitats extraescolars (tallers d’estudi assistit, activitats d’educació no formal de l’AMPA, Esport a l’escola, etc.) se segueixin els mateixos criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Els responsables d’aquestes activitats s’adreçaran sempre en català a l’alumnat, tant en les situacions formals com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir-se la coordinació de l’IES  amb les persones responsables que duen a terme aquestes activitats.

3.1.6.1. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses.

En general, les empreses contractades per l’Administració hauran d’utilitzar el català en els rètols, publicacions, avisos i en la documentació adreçada al públic. Quan l’idioma formi part, directament o indirecta , del producte o del servei contractats, aquests hauran de ser en català. Per tant, hom vetllarà perquè en la contractació d’activitats extraescolars les empreses usin el català ( transports, excursions, etc.)

4.- OBJECTIUS.

4.1. Objectius generals

Vistes les dades i d'acord amb les previsions normatives (article 1 de l'Ordre de dia 12 de maig de 1998), aquest PLC estableix els següents objectius generals:

I. Usar el català com a llengua vehicular del centre i que aquesta sigui la llengua pròpia en l’àmbit de l’actuació acadèmica.

II. Aconseguir que l’alumnat i el professorat es comuniquin normalment en català i si s’han d’adreçar a un castellanoparlant ho facin en català.

III. Fomentar el respecte a la diversitat i a la tolerància lingüística.

IV. Seguir usant el català en l'àmbit administratiu i en les comunicacions del centre.

4.2. Objectius específics.

1. Usar el català com a llengua de relació entre els diferents membres del centre (alumnat, personal docent i personal no docent).

2. Usar el català com a llengua de referència a l'hora de l'ensenyament-aprenentatge de l'anglès i del francès. En l'ensenyament-aprenentatge del català, es pot usar el castellà i també el llatí  com a llengua de referència.

3. Seguir usant el català en l'àmbit administratiu del centre, tant a nivell oral i escrit, i en les comunicacions externes i internes.

4.3. Planificació lingüística del centre.

Per tal d'aconseguir els objectius, es preveuen les següents estratègies d'actuació:

a) Usar el català per part del personal docent en relació amb l'alumnat, excepció de les llengües estrangeres (anglès i francès) i de castellà.

b) Usar el català per part del personal no docent en relació amb l'alumnat, encara que en resulti una conversa bilingüe, per tal de potenciar el prestigi de la llengua catalana entre l'alumnat.

c) Proporcionar a l'alumnat bibliografia d'aprenentatge de la llengua d'estudi (diccionaris, etcètera), en què, si hi ha dues llengües (s'entén que una és la llengua d'estudi i l'altra una llengua de suport o de traducció), una d'aquestes dues llengües sigui el català (punt d de l'article 4 de l'Ordre de dia 12 de maig de 1998: "Hi haurà d'haver materials de consulta en llengua catalana a la disposició dels alumnes.")

d) Usar la llengua catalana en els anuncis d'activitats de departament, complementàries i extraescolars per a l'alumnat.

e) Usar el català com a llengua de traducció en cas que la comprensió d'un concepte de la llengua d'estudi necessiti del suport d'una altra llengua.

f) Usar el català en les relacions internes del personal docent, tant a nivell oral com escrit.

g) Usar el català en les relacions internes del personal no docent, tant a nivell oral com escrit.

h) Usar el català en tota la documentació administrativa i en les comunicacions orals.

i) Exigir a les empreses alienes a l'IES que la documentació que adrecin a l'IES  (factures, albarans, etcètera) sigui en català, quan no sigui en les llengües estrangeres per raons evidents (catàlegs,editorials).

j) Tenir programari en català per a les tasques del personal docent i no docent.

k) Usar el català en les comunicacions externes de l'escola, sempre que vagin dirigides a comunitats autònomes de parla catalana.

l) Usar el català en la confecció de la revista escolar. Es podrà deixar alguna pàgina per a les llengües estrangeres i castellà.

m) Usar el català en la pàgina web de l'IES.

 

5.- AVALUACIÓ.

1) Cada departament inclourà en la seva memòria una avaluació del PLC i farà, si s’escau, propostes tendents a millorar-lo i actualitzar-lo.

2) La Comissió encarregada del seguiment del PLC en farà l’avaluació cada mes de juny. Les propostes de modificació s’aprovaran en el curs següent en el Consell Escolar.

La comissió estarà formada pel coordinador lingüístic, un membre de l'equip directiu i els professors dels diferents departaments didàctics que hi vulguin participar de manera voluntària.  Aquests membres seran nomenats per la Comissió Pedagògica. En cas que no hi hagués voluntaris serien nomenats per l'equip directiu.

   

   

Estació Meteorològica  

   

   

Traducir/Translate  

Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Spanish
   

   

 

   

 

   

Àrea Reservada  

   
Copyright © 2018 iessoller.com. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
© IES Guillem Colom Casasnovas